Cronologia del desenvolupament de la Teoria TC de proporcions Visuals

1985 – Tesi Doctoral La Persona Projectual

La Tesis es fruit de sis anys de recerca i té dues parts.

A la Primera Part, s’estudien Els Camins de la Proporció, des del concepte més general, anomenat La Proporció Cultual, fins el més complex, anomenat La Proporció de Mesura Visual.

En la Segona Part, s’analitza el romànic català com a Sistema de Mesura Oberta (un dels Camins de la Proporció) arribant a la conclusió que s’hi pot incloure en base a la proporció del rectangle auri, que anomeno proporció TC.

També en aquesta segona part, es comença mostrant les proporcions de fisonomia de la Persona (de fotografies d’actrius, etc.) i es veu que es corresponen a les trobades en la TeoriaTK de Proporcions Visuals, recentment publicada. També es parla dels Punt Cecs de la TeoriaTK i de com es va trobar la constant TK. A la Tesi s’utilitza un Con de Bona Visió Medieval que té un cercle com a base de fons. Al final es parla de la Continuïtat Visual Històrica d’aquesta proporció des de l’època romànica, fent una primera introducció a l’època final medieval a Santa Maria del Mar de Barcelona.

A les Conclusions es pot llegir “Tanmateix, defenso que en la mesura visual clàssica (cosa que la diferencia de la meva TeoriaTK) s’accepta que la lent ocular es rodona i que per això el con de visió té una base circular definidora dels límits de bona visió TC, i que per aquesta raó es defensa el quadrat com una forma perfecta (ja que és la seva envoltant rectilínia).  Defenso també que, entesos com a sistema de mesura visual, l’art preromànic i romànic, adquireixen el seu significat ple.  La llum, les dimensions i la forma des seus elements arquitectònics tenen una raó de ser netament visual, reforçant el sentiment d’interiorització del culte cristià medieval. La utilització d’aquest sistema no produeix un nombre limitat de solucions, sinó que permet l’adaptabilitat i la recreació del concepte motor principal en cada una de les esglésies.”. Afegeixo també que:  “En tercer i últim lloc, defenso que el camí més correcte per proporcionar amb mesures visuals és l’aplicació del meu esquema visual TK, ja que s’acobla millor a la configuració física de la Persona, que s’adapta a la veritable forma del seu ull (i així queda resolt amb això l’error de TC espacial) i que, segons vaig exposar a la meva TeoriaTK de Proporcions, és, tant en el pla bidimensional com en el espacial, el sistema de proporcionar amb mesures més correcte i únic en les seves propietats”. “El meu desig és que aquesta Tesi sigui entesa com a una explicació del meu pensament i que, com he dit abans, sigui útil per els Altres.  Barcelona, Desembre 1985”

1987 – La Persona Projectual al Claustre de Pedralbes. 

Fou el primer estudi fet basant-me en les conclusions de la meva Tesi Doctoral, en la que ja es mostrava el model de la fisonomia de La Persona i la primera evidència de l’existència del Punts Cecs com a límits horitzontals de la Bona Visió. 

1990 – La Piedra de Mesura de Veruela, publicat per la Diputació de Zaragoza.

Gairebé al principi es parla de “La Caja Oscura. En busca de un fundamento científico de la Percepción Visual”, on es fa la comparació entre el Con de Bona Visó TK i el Con de Bona Visió medieval, el TC. S’exposa La Escuadra de Na Titos, escaire teòric amb el que des de llavors he anat mesurant molts edificis medievals positivament i també es defineixen totes les mesures de que consta.

Al Monestir de Veruela, de mitjans del S XII fins als inicis del S XIV,  hi ha una llosa a l’ampit del seu Claustre, a l’entrada de la Sala Capitular. M’havia  assabentat a través d’un monjo de Santa Maria de la Huerta que es creia que la llosa contenia totes les mesures de l’edifici. La vaig estudiar. Té tres peus dibuixats (de diferent mesura), uns cercles concèntrics (que vaig anomenar Vescica) i es pot veure la traça d’un escaire, escaire que té les dimensions de l’Escaire de Na Titos. Els cercles presenten un petit decalatge. Si s’endrecen,  llavors apareixen tot un gran conjunt de mesures TC proporcionades entre elles. Amb la Vescica de Veruela vaig poder definir la mesura real de “L’Équerre des Stalles” de Poitiers, que després vaig constatar in situ que eren les seves mesures reals; també les del Palimpsest de Reims, així com totes les mesures reals de tots els carreus treballats de la portada d’entrada de Santa Maria de Pedralbes, les seves motllures i també les de les bases del seu Claustre. Al mateix temps vaig entendre la utilitat de la Vescica de Veruela per a canviar d’escala. Vaig poder constatar, per exemple, que  amb una sola Vescica, sabent sempre la mesura real, es pot predir i constatar des d’un dels pilars de separació entre les capelles laterals de Santa Maria del Pi  de Barcelona, fins a tota la seva planta i secció.

Com a Conclusió vaig defensar que: “El objetivo de este Trabajo es demostrar que la Vescica de Na Titos, o Vescica TC de Veruela, es un instrumento de Diseño y Mesura de la Época Medieval y que responde a un único Sistema de Mesura TC que contiene un Término equivalente al metro”, i també: “He de hacer notar que no defiendo a la Vescica TC como la única posible, ni a la Escuadra NT como el único posible.  Defiendo la variedad de instrumentos dentro del mismo Sistema TC de Mesura. No obstante, entiendo que ambos poseen unes cualidades especiales que los distinguen respecto a otros instrumentos conocidos.”

Barcelona, Setiembre 1988.

1993 – “La lumière á Sénanque” editada per CITEAUX- commentarii cistercienses.

En aquesta publicació hi ha un recull dels elements de mesura medieval que havia trobat fins el moment. Els ja publicats, com l’Escaire NT (de la publicació de Veruela) així com les mesures inscrites a La Pedra de Veuruela i d’altres de nous com son: la làpida funerària de l’arquitecte de Rouen, que té a les mans un instrument que permet la construcció gràfica del Con de Bona Visió Medieval, les Canes de Vilafranca de Conflent i  l’estudi de l’Escaire de Hugues Libergier a Reims. Es mostra l’Esquema general de Bona Visió Medieval i quatre esquemes que defineixen els quatre diferents tipus de composició de l’absis en referencia a la Bona Visió de la Persona. S’estudia l’emprat a Santa Maria de Sénanque, que forma part del tercer esquema. Ja entrats a Sénanque s’estudien tres inscripcions a les pedres, així com la del Peu de Sénanque (gravada al mur de ponent idènticament cinc vegades i que té la mesura d’uns dels Peus de la Pedra de Veruela); també motllures i carreus.

Arribat aquest punt s’entra en el estudi de la Vescica de Sénanque, gravada a l’entrada de la Sala Capitular. És en aquesta petita Vescica, amb cercle mes gran de 25 cm, des d’on es poden trobar totes les mesures de la nau, tal com s’avia previst ja en la Pedra de Mesura de Veruela, on es va considerar que les Vesciques actuaven com elements de proporció en distintes escales; sempre coneixent la mesura real a aplicar. L’estudi de com l’alçària visual de la Persona (1,618 m) es traslladava des de l’absis fins al mur de tancament de ponent, em va permetre definir quina era la profunditat del fonament de dit mur.  Es va fer una cala, i es va trobar a la profunditat prevista: és a dir, es va constatar la predicció feta.  Per primera vegada es va definir un Camí de la Persona vers la Llum provinent de l’absis, el Camí de la Llum, i altre d’oposat, de l’absis fins la foscor del fons de ponent de la nau, que vaig anomenar Camí vers la Foscor. Cap a la Llum i cap a la Foscor era com s’havien dissenyat l’interior de Santa Maria de Sénanque, i, per extensió, segurament totes les naus medievals.

1998 – Les Mesures Medievals al Claustre de la Catedral de Barcelona. Estudi fet juntament amb ma filla Maria Rosa amb l’Escaire NT.

Aquest escaire, ja definit a Veruela, es va utilitzar per mesurar les inscripcions d’algunes de les làpides del Claustre. S’ha de dir que, amb el pas dels anys, algunes d’elles s’han mig esborrat.

2007 – Estudis de les mesures a La Guardia i a la Catedral de Sevilla.

2011 – Sénanque Museum: un lieu de Rencontre de la Personne avec la Lumière.

Recull de diferents mesuraments fets en molts indrets de França com : Laberint de Chartres, Saint Nicaise a Reims, Làpida d’Hugues Libergier, també a Reims, Abadia de Saint Savin, Santa Maria de Moissac, Saint Pierre de Poitiers, La Llanterna dels morts de Sarlat, L’Abadia de Santa Maria de Sénanque i d’altres.  Tot aquest treball de prendre mesures va tenir una durada d’uns sis anys.

2012 – Les Tracés du Maître de l’Œuvre.

En commemoració del vintè aniversari de la publicació del Livret Nº 4 de Boscodon, escrit  juntament amb Mr. Henri Bilheust, i que va tenir una gran difusió, l’UPC ho publica a https://upcommons.upc.edu/handle/2117/20666.

2012/2013 Estudis fets a l’Abadia cistercenca femenina de Rieunette ( França). 

Estudis de les proporcions visuals i de la seva mesura a partir de la Persona.

2015 – Editor Iniciativa digital Politècnica “La Mesura del Peu Medieval a Santa Maria de Poblet”. Versió català-anglès i francès-castellà.

Per primera vegada em vaig dedicar a mesurar tots i cadascun dels carreus d’un mur.  En aquest cas en el mur de llevant de la Capella de Sant Esteve de Poblet, capella Fundacional del Monestir de 1180.  Tot el mesurament donà resultats molt correctes, tan el general del mur com el de la seva obertura central i cadascun dels carreus. Una prova més de la validesa del sistema de mesures proposat per l’època medieval.

2017-2019. Grup de “Mesurar amb Escaires lo Medieval” .Amb la col·laboració de les arquitectes Victòria Bassa, Núria Ayala i Judit Taberna i patrocinat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Mostres  i conferències  fetes a les Corts, Col·legi d’Arquitectes Barcelona i Col·legi d’Arquitectes de Tarragona. Es va estudiar molt detingudament el Claustre de Santa Maria de Pedralbes, a Barcelona, arribant a establir els moments temporals de la seva construcció així com les seves modificacions al llarg de la seva història. També vàrem mesurar amb molta precisió el Claustre de Sant Pau del Camp, a Barcelona. A les Mostres que es varen fer i amb la finalitat de millor comprendre una situació real per part del públic, vàrem introduir el que anomenaven Portalada: dos pilars laterals i una llinda en el que el visitant de la Mostra podia contrastar el fet d’entrar i sortir-hi d’ella; experiència bàsica per entendre el significat espacial de la mesura medieval i la base de la composició medieval relacionada amb la Persona.

2017-2019. Grup de “Mesurar amb Escaires lo Medieval” . II

2017-2019. Grup de “Mesurar amb Escaires lo Medieval” . III

 2020 – Publicació UPCommons “La sensible llum medieval i la Persona”. Versió català, francès, anglès i castellà.

Al Resum de la Publicació es diu:” Un dels punts més importants de la meva Tesi Doctoral i de la seva conseqüent interpretació i concreció al llarg de molts anys, és que tots els edificis religiosos estaven dissenyats pensant en la Persona, que era la veritable protagonista de l’espai de l’obra. La llum solar era símbol de la Veritable Llum, la divina, i la Persona rebia inputs visuals en apropar-s’hi  o allunyar-s’hi. L’element més important de la composició fou fixar el punt, en l’eix de la nau eclesial, des d’on la Persona penetrava dins de la Llum absidal.

Aquest punt era l’indicat per la llum solar que, introduint-se pel mur occidental o pel de ponent, en un dia de l’any i a una hora precisa, indicava en l’eix el lloc on la Persona podia gaudir un màximum de la llum absidal. Aquest dia era el que responia al de la dedicació de la nau, que podia ser a la Verge, a Sants relacionats amb el temple o al propi Crist, o a grans commemoracions cristianes. També hi trobem alguns casos en els que indiquen el lloc del martiri o d’ubicació de les despulles d’un Sant, o referits als solsticis o equinoccis. Sostinc que hi ha dos grans models: el del sol ixent  i el del sol ponent.

Aquest fet comprovat, que uneix les nostres sensibilitats visuals i místiques, és el que aporta de nou aquest escrit”.

2020-2022-2023.Desenvolupament de “La sensible Llum medieval”.

Es publica a https://www.google.com/maps/d/edit?hl=es&mid=1-N46jxsA1iKcm5EbLxekde_qzn6cRLxI&ll=45.477170034053%2C10.898896176687071&z=5 El Mapa General de la Sensible Llum medieval General,que inclou totes les naus de capelles, esglésies,monestirs,etc. des de Galícia fins a Armènia i des del riu Nerl, a Rússia fins al Líban. 

També a https://www.google.com/maps/d/edit?hl=es&mid=1sHTpqRMos9Cc4Nbe9mWwssNnVDTluZWO&ll=44.56935805281056%2C4.89359739169587&z=5 el Mapa de la Sensible Llum Medieval Cistercenca, dedicat exclusivament als monestirs cistercencs

2022 – La Llum i la Paraula medieval al Bisbat d’Urgell, Nadal 2022. 

En l’article es vol mostrar com, al Bisbat d’Urgell, i als voltants del S XI, els pintors de les naus romàniques recullen i escenifiquen La Llum (origen de la percepció visual de l’espai) i La Paraula ( origen de la percepció auditiva) .

2022-2023. La Sensible Llum Medieval.  Experiències de la sensible Llum medieval.

S’introdueixen els supòsits de la sensible Llum medieval que ens indiquen un punt de l’eix de la nau on s’ha de situar la Persona per dirigir la seva mirada vers l’absis el dia de la dedicació de la nau. S’han estudiat in situ, fins el present, les naus de les Catedrals  de la Seu d’Urgell i a la de Barcelona, on també s’han estudiat en diversos dies corresponents a diverses dedicacions, amb excel·lents resultats. S’espera anar continuant aquesta contrastació en altres naus.

TC Exemples